Els ous dels mosquits tenen una forma subcilíndrica i una llargària aproximada d’un mil·límetre. Les femelles els poden dipositar d’un en un (Ochlerotatus i Anopheles) o agrupats en nombre de 100 a 200, formant les anomenades navícules que presenten la característica de surar damunt de l’aigua (Culex, Culiseta).

D’altres ous dipositats de forma aïllada com són els d'Anopheles presenten uns elements, que a modus de flotadors els permeten romandre en la superfície de l’aigua

D’altres a diferència dels anteriors són dipositats de forma aïllada però sobre el substrat humit on desprès gràcies a la presència d’aigua es desenvoluparan, aquest és el cas típic dels Ochlerotatus.

Les larves dels mosquits són sempre aquàtiques, i constitueixen una de les fases primordials per al seu control.

D’aquí que la presència de mosquits sempre implica la presència d’aigua, cosa que no és certa a l’inrevés, ja que col.leccions d’aigua de caire permanent on s’ha pogut desenvolupar una biocenosi ben constituïda limita la presència de larves de mosquits.

La larva passarà per 4 estadis larvaris amb sendes mudes per a esdevenir finalment una pupa, moment en el que es produirà la metamorfosi.

En funció de les espècies i de les condicions del medi el desenvolupament pot ser més o menys ràpid, en termes generals pot oscil·lar entre els 4 dies per espècies del gènere Ochlerotatus i els 12-15 dies per les del gènere Anopheles.

La presència d’un sifó respiratori en la larva li dóna una característica adaptativa molt interessant, ja que li permet desenvolupar-se en aigües amb baix contingut d’oxigen, que limita l’existència de possibles depredadors, però que solen ser molt riques en matèria orgànica i per tant idònies per al seu desenvolupament.

Les larves són filtradores i s’alimenten bàsicament de matèria orgànica particulada, bacteris, fongs, etc.

És el pas clau per a que el mosquit pugui passar del medi aquàtic a l'aeri. En aquesta fase que dura pocs dies i fins i tot hores en determinades espècies de mosquits. Es produeix tot un seguit de transformacions metabòliques i físiques (metamorfosi).

Durant aquest període la pupa no s’alimenta, presenta uns tubs respiratoris que l’aïllen del medi aquàtic i presenta mobilitat.

Al moment de l’emergència de l’adult es trenca l’exoesquelet i l’adult roman uns moments a la superfície de l’aigua fins que està en condicions de volar, iniciant així la colonització del medi aeri.

En funció del seu nombre i de l’espècie en qüestió apareix en aquest moment la problemàtica generada per la seva presència.

Tot i que habitualment tant els mascles com les femelles dels mosquits s’alimenten de nèctar dels vegetals, les femelles requereixen d’un aport alimentici molt ric per a poder desenvolupar un gran nombre d’ous. Aquest aport ric en nutrients sol ser la sang de diferents vertebrats.

Així ens trobem en que totes les espècies no piquen a l’home, element important alhora d’establir el seu control. Espècies dels gèneres Ochlerotatus, Anopheles i Culex són les més importants a tenir en compte.

Els mosquits solen picar al crepuscle del dia, moment de repòs dels seus hostes i on la presència de possibles depredadors encara és limitada. S’ha d’assenyalar per la seva importància a nivell de molèsties la facilitat que presenten els Ochlerotatus a picar a qualsevol hora del dia.

La fecundació de les femelles es realitza en el moment del naixement de l’adult. Es constata una certa sincronia, on els mascles solen emergir abans que les femelles, establint uns núvols de còpula on al travessar-los les femelles queden fecundades. Els espermatozoids quedaran allotjats en les espermateques, en nombre suficient com per a fecundar tots els ous que la femella desenvoluparà al llarg de la seva vida fèrtil.

La vida del mosquits sol ser molt curta, els mascles un cop acomplida la seva missió de còpula (variabilitat genètica) solen desaparèixer. La vida de les femelles es un xic més llarga i en funció dels condicionants climàtics pot ser de setmanes i fins i tot un parell de mesos. En aquest període podrà arribar a completar 4 o 5 postes.

Un element clau per al cicle biològic dels mosquits és el període hivernal, moment desfavorable per les condicions climàtiques per al seu desenvolupament. Aquest condicionant el resolen de manera diversa i sol ser característica per a cada espècie. Uns el poden passar en fase larvària (Culiseta) donant al final unes larves de gran tamany. D’altres en fase d’ou (Ochlerotatus) que gràcies a certes adaptacions contra la dessecació del seu embolcall podran romandre dipositats en el sòl fins a diversos anys. Finalment d’altres ho passaran en forma d’adult (Anopheles), generalment femelles d’última generació, ja fecundades, que romandran en llocs arrecerats on les condicions de temperatura i humitat no varien gaire, i seran les que un cop passat aquest període desfavorable i prèvia ingesta de sang desenvoluparan la propera generació.